Poema en bucle

He tingut un somni.
Tu venies i em deies: «anem».
I jo et deia: «on anem?»
I com que no sabíem on anar,
ens quedàvem quiets.
I el temps passava més de pressa.

I jo et deia: «perquè mai no hi ha temps?»
I tu em deies: «no hi ha temps de res».
I jo et deia: «si ens movem, el temps passarà més lent».

No em creieu?
Ell em creia.
Però no sabíem on anar,
i ens quedàvem quiets.
I el temps passava més de pressa,
molt de pressa.

«Perquè mai no hi ha temps?»
«No hi ha temps de res.
No hi ha temps».

Però jo he tingut un somni.
Un somni en què hi havia temps.
«Temps de què?
No hi ha temps de res».
Hi havia el temps del somni.
I el temps perdut somniant.
Que ara em farà falta.

Per a què?
T’és igual.
Ni m’ho preguntaràs.
«No hi ha temps.
No hi ha temps de res».
Però t’ho diré igualment.

Per a tenir un altre somni.
Un altre somni d’estiu que no faci estiu.
Que faci tardor, fins i tot hivern.

«No hi haurà temps».
«Perquè mai no hi ha temps?»
«No hi ha temps de res».