àlex dice:
hola
Àlex no és el meu nom complet. Alexandre és com em diu ma mare, i el que posa al meu D.N.I. Però, com és comprensible, no m’agrada gens. Prefereixo Àlex.
àlex dice:
ei?
Alexandre sona antic i a rei. Tot i que la part grandiloqüent és el que em molesta menys. El que més m’emprenya és que jo sóc un tio modern. I fa segles que ja ningú no es diu així, no fotem.
marina – I no longer hear the music... dice:
hola
Aquest hola és un hola sec. No hi ha confusió possible, per molt que sigui a través de WIFI que ens comuniquem. No sé si ha estat una bona idea obrir-li un privat. No sé si no me’n penedeixo. No sé si sé què més dir. Tanmateix,
àlex dice:
què tal?
Quan estem avorrits, pensem que res no ens sorprendrà mai més. Ens equivoquem. Un mateix sempre se sorprèn. De la seva valentia, de la seva serenitat i de la seva estupidesa. Això últim sobretot. Què tal és una pregunta estúpida, perquè no respondrà que malament.
marina – I no longer hear the music... dice:
malament.
marina – I no longer hear de music... dice:
tinc una nova llei.
marina – I no longer hear the music... dice:
sempre que el primer dia et diguin el que vols sentir,
fes com Ulisses,
tapa’t les orelles,
passa del cant de les sirenes i sí,
definitivament,
surt corrent.
àlex dice:
ho sento, marina, de veritat que em sap greu...
La culpa és de totes les pors que tinc i de tota la confiança que no tinc. De la fe que he perdut pel camí i del camp de refugiats al qual m’he vist forçat a fugir. Em sembla. I em sembla que això és el que li volia dir. Però
àlex (només) dice:
vas endur-te el clipper i ara no puc encendre’m un piti :(
marina – I no longer hear the music... dice:
el clipper era meu i no sé si no l’he tornat a perdre, no sé on és.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Nelly dice:
“Tout est provisoire: l’amour, l’art, la planète Terre, vous, moi. La mort est tellement inéluctable qu’elle prend tout le monde par surprise. Comment savoir si cette journée n’est pas la dernière? On croit qu’on a le temps. Et puis, tout d’un coup, ça y est, on se noie, fin du temps réglementaire. La mort est le seul rendez-vous qui ne soit pas noté dans votre organizer.” (Frédéric Beigbeder )
No te res a veure, xo m'agrada...
Em sembla genial!! I alhora molt cruel que ho facis per capítols!! Però l'ART és així: surt del caos, té una senzilla aparença i es dóna per entregues.
(Caçador)
No puedes enviarle un zumbido a núria, utiliza una versión de Messenger no compatible con esta opción.
els teus fans (el teu fan) espera impacient la segona part.
hermosa ley
de vegades els finals no son com els principis, però... diuen molt.
del que va ser
del que serà
del que ja no és
Publica un comentari a l'entrada