No tenia sort. O potser va ser perquè la música està feta per gent com tu. Perquè pels altres no és música el soroll constant irritant, confusió de notes que mai no van tocar.
Ell les havia tocat. Totes. Do, re, mi, fa, sol, la, si, do. I tornar a començar. Però no tenia sort. O potser va ser perquè la música està feta per gent com tu. Ell no ho sabia. Però ho intuïa. I va tenir por.
Va deixar d’importar-li tot i ja no li importava res. Va deixar d’estimar-la sense estimar ningú més. Tanmateix, tenia un secret.
Va morir el seu pare. Una taca va aparèixer a la paret. La seva mare va embogir. Va aparèixer una altra taca a la paret. Taques i més taques. Grosses i petites. Que regalaven o no.
Filets de líquid superfície avall, fins caure a terra i desaparèixer a l'instant.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
q fico? W de músiques del món? o fiquem una J?
espera, q ara no va la web... vaig a beure aigua.
Publica un comentari a l'entrada