Energia elèctrica, per un moment

Doutez, si vous voulez, de celui qui vous aime,
D’une femme ou d’un chien, mais non de l’amour même.
A. de Musset.

Feia molt temps que viatjava. Un viatge llarg i difícil. Un país desconegut. Ara que ja tornava, n’estava convençut. La cerca, fallida. La pèrdua, de l’amor.

Havia sortit a buscar l’energia. Aquella atracció que l'any 600 abans de Crist va observar Tales de Milet que l'ambre exercia sobre les fulles d'herba seca.

Encara que ell se la imaginava més com aquell contacte entre metalls diferents que havia permès a Alessandro Volta generar corrent. La transformació de l’energia d’una reacció química, imprevisible per a la majoria dels mortals, en alguna cosa palpable, colpidora, que tanmateix no podria tocar.

Ara que ja tornava, no podia evitar pensar. Esperaves, neci, trobar en algun indret perdut de Mesopotàmia o Pèrsia l’alquimista única amb el remei. El remei de la vida eterna, dubtava, no existeix.

I en veure casa seva, el va experimentar. Energia elèctrica. L’amour même. Un esdeveniment efímer. Perquè sabia que aquell no tenir res a dir duraria poc temps. Només un instant en què tot estaria bé.

La vivència de l’harmonia, tant silenciosa, que va semblar eterna, per un moment.

Sense alquimista única, però havia trobat el remei.